Enviat per: annacarpena | 8 Març 2009

Hola!! Què fas?

Sí, M’agradaria saber què estàs fent? Prens un cafè, estàs cansat? Llegeixes alguna informació interessant? Què escoltes?

Ara Internet ens ofereix aquesta eina d’interactivitat. Si tens ganes d’explicar que fas, ara pots fer-ho amb l’eina microbloging.  En què consisteix? Doncs és molt fàcil, es tracta d’enviar missatges curts d’un màxim de 140 caràcters, responent a la pregunta What are you doning?

És una eina molt útil per aquells que volen o amb qui vols estar en contacte, per exemple si navegant trobes una cançó o un blog que t’interessa segurament no enviaràs un correu o un sms a tots els teus amics per anunciar-los aquesta descoberta. En canvi, ho pots publicar amb el microbloging; aquells que t’estiguin seguint (es a dir els que els interessi el que fas) se’ls informarà al moment, via web o sms.

I pensareu, però és tan imprescindible aquesta eina? Tan important? Tan revolucionària? Home, doncs sí. El fet no és que realment puguis saber el què està fent l’altra persona, si no és important; el que ens interessa és crear xarxa amb aquells que tenen els mateixos gustos o inquietuds que nosaltres, podem seguir-los i així, segurament trobarem informacions que també ens interessen a nosaltres.

No només això, en cas de crisi pots informar de l’estat en que et trobes o es troba una situació determinada, de primera mà. I és que aquesta eina té aplicacions tant en el mon de la informació (on  publiquen titulars), en el món empresarial i la política ( entrar en discussió del que es debat, per exemple en el congrés), o per exemple podem rebre ofertes d’algunes multinacionals.

Trossets de vida en 140 caràcters

L’eina més popular del microbloging és el TWITER. A través de la web et pots interessar per allò que fa la gent que tu segueixes i aquells que volen saber què fas, poden saber-ho.

Anuncis
Enviat per: cristinacasellas | 6 Març 2009

Twitter, què és Twitter?

Twitter, què és Twitter?

 

Moltes vegades ens trobem en la situació que volem dir en poques paraules, o en una sola frase, alguna cosa que fem.

 

Avui aniré al cinema, vull descansar…

 

Són micromissatges de com a màxim 140 paraules i que contesten a la pregunta, què estas fent? O el mateix en anglès, What are you doing?

 

L’aplicació de Twitter és una de les més populars que utilitza el sistema de microblogging o missatges curts.

 

Va néixer fa poc, al 2006 creat per Jack Dorsey per poder connectar els treballadors d’una empresa que fa ser possible finalment, el accés per tothom.

 

La paraula Twitter i com indica la seva icona, és el soroll que alguns ocells fan, aquest fenomen s’ha fet molt popular a tot el món amb més de 55 milions de visites i amb 29 treballadors.

 

Una xarxa molt gran de usuaris poden fer servir quest servei, però no simplement per Internet també amb altres medis com el mòbil  i amb unes aplicacions molt variades que arriben a tots els navegadors i elements integrats a altres sistemes com a Facebook.

 

Jo et segueixo, tu em segueixes, aquesta es la ideologia de Twitter, poder contactar amb altres persones o institucions amb les quals es té un interes i de les quals es rebrà les informacions sobre ells.

 

Però serveix d’alguna cosa tenir aquesta aplicació quan amb altres es pot parlar directament o amb textos més llargs com foros sobre temes…

Encara que sempre és més ràpid llegir una frase amb molta informació.

 

Per saber millor l’aplicació podem mirar aquest vídeo:

Enviat per: cristinacasellas | 27 febrer 2009

Podcàsting

Podcàsting

Sentir a parlar del podcast no és difícil actualment, però, Què és exactament un Podcast?

Un Podcast es una paraula formada per la unió de dues que han creat una de nova, amb un nou significat.

El mot Pod és una càpsula referent alguna cosa portable de forma digital i Bradcasting és emissió.

Així, la unió de les dues paraules forma podcàsting, una forma de adaptar la música o arxius sonors per portar-los del ordinador a un aparell de música I-pod. El Podcast és el arxiu que gràcies a la sindicació de continguts, permet rebre l’arxiu d’àudio amb una subscripció a l’espai del podcast. És complicat de entendre, però fa servir la mateixa forma de rebre informació però en arxiu sonor.

Per poder entendre millor que és poder seguir aquest passos en la creació d’un Podcast.

1.Crear y registrar un Podcast con per exemple amb el programa gratuït audacity.

Audacity

Audacity

 

 

2.Possar el Podcast a una Web per poder tenir accés.

3.Escolrar o rebre el arxiu sonor, exemple La ser. 

El podcàsting va sorgir de la idea de dos homes interessats en utilitzar la música, Adam Cury, presentador de MTV a Holanda i l’altre un dels pares experts en tecnologia sobre la RSS, Dave Winer, que va inventar una etiqueta amb un codi. Van treballar conjuntament per buscar una solució a el problema de baixar àudio de forma més ràpida. A més Cury va inventar el RSS2ipod per portar música al I-pod (Apple).

Es possible també, accedir a pàgina del I-pod anomenada I-tunes, en la qual, es troben arxius de música per comprar o descarregar directament al I-pod.

 

 

 

El principal problema que es por trobar al sistema de Podcast és el conflicte amb altres medis que utilitzen la veu, com la ràdio. Els podcasts poden ser fets per tothom que vulgui expressar o no alguna cosa sense ser professionals, amb una diversitat de opinions, a més fa possible accedir aquests elements en el moment que el receptor estigui interessat. Exemples d’alguns Podcasts; Comunicando Podcast.

 

 

Enviat per: annacarpena | 27 febrer 2009

Retorna el Jazz als carrers de Terrassa

Arriba el festival de Jazz de Terrassa, enguany del 5 al 29 de Març. Durant un mes Terrassa es converteix en el centre de les mirades, en el centre cultural Europeu del Jazz. Aquest any arriba a la seva 28 edició havent-se establert com una referència mundial del Jazz.

A la seva web podeu trobar-hi tota la informació: la programació, com arribar-hi…

http://www.jazzterrassa.org/jazzterrassa/festivals/fjt2009/

Enviat per: annacarpena | 27 febrer 2009

Jugant amb el So, el Podcàsting

http://pullover_-_Taronja.mp3.mp3

Cada cop veiem més que els mitjans de comunicació van perden força davant les noves eines que ens va proporcionant Internet. N’és un cas el podcàsting. Una altra manera d’escoltar arxius sonors. Mitjançant la sindicació de continguts podem subscriure’ns a uns continguts sonors nous que rebrem amb regularitat gràcies a l’agregador que també ens baixa aquest tipus d’arxiu. Un cop tenim aquesta peça sonora, la podem escoltar a través de l’ordinador o ens el podem descarregar en el nostre ipod i endur-nos-el.

Si abans escoltaves les notícies de l’emissora de ràdio, ara ho pots fer a través de la seva web o et pots adreçar a altres llocs que també t’ho ofereixin. El podcàsting és una oportunitat per aquelles persones que els agradi un tema en concret, potser hi ha un bloger que li agrada el mateix i ha decidit penjar-ho, explicant coses que t’interessen. Aquests arxius de so poden ser més específics, cosa que els és impossible als mitjans generalistes. Tot i així, els mitjans que creen so poden seguir funcionant, poden ser la referència ja que, en principi, la seva informació és contrastada, cosa que els nous podcasters independents poden no ser-ho, és més, pot ser una oportunitat si pengen a les seves webs els seus programes, així els receptors poden anar-hi i escoltar allò que s’han perdut o que els interessa.

Aquet podcasting també és una oportunitat per moltes persones independents que els agrada comunicar, o que tenen un grup de música i que es volen donar a conèixer, o simplement pel fet de que hi hagi una difusió més gran de coneixement, cultura gràcies al so.

Per tal de que quedi més calar:

Aquest esquema ens explica una mica millor de que es tracta el Podcàsting.

Aquest és el programa de descarga RSS d’arxius sonors.

Podem trobrar aquest tipus d’arxiu i subscrurivir-nos a les webs…

Música Lliure Lloc web on trobarem diferents opcions de descàrrega de música en català

iCat fm Permet subscriure’s a diferents continguts del podcàsting

Podcasters Web que ens mostra diferents llocs webs que podem visitar que ofereixen la opció de subscripicó als continguts sonors.



Enviat per: cristinacasellas | 20 febrer 2009

Tots som periodistes

Tots som periodistes

 

Internet+ la web 2.0+ els blogs= Periodisme ciutadà.

 

Aquesta equació fa referencia a un nou moviment molt estès a la xarxa, un periodisme del poble, també conegut en anglès, com un Participatary Journalism.

Alguna cosa al carrer, alguna cosa molesta que necessiti dir o curiosa? doncs aquest periodisme consisteix a donar a conèixer aquestes noticies, difondre nova informació.

 

Al 1995 un home va adonar se d’aquests canvis , Nicolás Negroponte, va preveure que els ciutadans utilitzarien un mitjà per exposar les seves notícies sense els diaris, encara que, uns anys més tard, Dan Gillmor, amb un nou llibre ,We the Media, es donà ha conèixer com el pare del periodisme ciutadà. Els diaris deixen de tenir la exclusivitat d’informació.

 

Però, aquest fenomen del periodisme ciutadà té un inici?

Els atacs terroristes del 2001, als Estats Units van col.lapsar totes les xarxes d’informació per no poder donar totes les novetats, van ser els internautes, els quals,va utilitzar els blogs com a principal mitjà noticies.

 

Això planteja un problema, el periodista es necessari, els mitjans tradicionals han perdut?

Si es cert, que actualment tothom té accés a Internet, però el periodista va més enllà, transmet informació contrastada. Tots els dos periodismes poden conviure i es veu en exemples a la xarxa i la utilització encara de diaris escrits amb la seva còpia a Internet.

Buttop és un exemple, periodistes editen les informacions publicades per els ciutadans i de la mateixa forma, el Periódico ofereix informació de periodistes amb la seva versió en paper.

Enviat per: annacarpena | 19 febrer 2009

Somi-hi tots! Difusió en massa.

Avui farem una petita reflexió, segurament no parlarem d’aspectes tan tècnics com en altres entrades. I us preguntareu per què? Doncs una de les respostes podria ser que tanta tècnica al final… s’acaba fent una mica pesada; però la veritat és que toquem un tema que ens afecta a tots i en especial als periodistes.

La gran difusió de la interactivitat i de les eines que proporciona la web 2.0. ha fet, i de fet fa, que els ciutadans juguem un paper actiu en el procés de recollida d’informació i de la seva difusió. Qualsevol persona amb una mica de sentit comú pot escriure sobre uns fets. És el que s’anomena el periodisme ciutadà.

Si ara tots els camins duen cap a una xarxa on tots: periodistes, audiència… ens trobem en un mateix pla, el paper del periodista queda en entredit. Un blog a vegades pot proporcionar més de primera mà els fets que estan passant.

No hem de ser alarmistes, si més no m’agradaria creure que si ens adaptem als nous temps, es pot crear un equilibri entre el periodisme veraç i eficaç i la opinió i relat dels fets d’aquelles persones que viuen en directe allò que està passant.

De fet, ja hi ha alguns aspectes d’aquesta interactivitat a la xarxa que funcionen a ple rendiment . En poden ser exemples els diaris digitals com la Vanguardia digital (opinió del lector, fotografies, cartes, enquestes, valoració de les noticies…) o l’altre diari digital Buttup.com que és fet per aquests periodistes ciutadans, però que és revisat per periodistes professionals.

Tots els mitjans han de fer aquest pensament, han de fer el pas cap a la digitalització. Han d’adonar-se de l’importància d’Internet i de la necessitat dels seus usuaris a comunicar-se i expressar-se.

Enviat per: cristinacasellas | 15 febrer 2009

Blog?

Blog?

 

 

Després de veure que va formar la web 2.0  cal mirar l’element més característic que va portar, els blogs.

El primer blog de la història va ser creat al 1997 per Jorn Barger amb la idea de crear un diari personal. Encara que, per altres autors, el web blog va ser utilitzat per primera vegada l’any 1992, per el inventor del navegador www,Tim Berners Lee . Així utilizava aquesta pàgina per donar a conèixer les seves investigacions.

 

Actualment, els blogs són la eina més utilitzada per els usuaris anònims d’Internet que donen informació al marge dels grans medis. Un blog és un espai on l‘autor pot expressar-se per mitjà d’entrades, que formen una interacció amb els altres usuaris d’Internet que poden comentar. 

Els blogs es formen amb unes característiques comunes, les entrades ordenades cronològicament de la més actual a la més vella són la base del blog, ja que a partir d’aquí es permet les opinions amb comentaris, una eina sense intermediaris amb una fàcil gestió.

Existeixen una gran varietat de servidors, que faciliten dissenys predeterminats, amb el CMS, per poder utilitzat i gestionar el blog sense necessitat de saber  llenguatge tècnic, els exemples més utilitzats són WordPress o Blogger. Els blogs també poden ser de àudio, en aquest cas audioblogs, vídeo com videoblogs

Per saber les característiques principals i comunes que fan del blog una eina fàcil i coneguda, podem veure aquest dibuix amb les parts essencials:

 blog-copia25

 

Per acabar podem veure alguns cercadors especialitzats en blogs per temes, conèixer diferents i sorprenents blogs de usuaris de tot el món.

Enviat per: annacarpena | 14 febrer 2009

D’ això s’en diu… Blog

Encara que sembli una ironia, avui parlarem de què és un blog. Dic això perquè si no existís aquesta eina no podia estar escrivint, publicant i per tant vosaltres llegint aquestes paraules impreses sobre la pantalla de l’ordinador.

Un blog és com un diari personal digital, és un lloc on pots escriure el contingut que consideris oportú amb els enllaços que creguis adequats per tal de crear una xarxa social. És una manera de crear informació del que t0interessa i alhora d’interactuar amb els altres usuaris que cerquen el mateix que tu. Dins d’un àmbit temàtic en concret.

El blog pròpiament dit va néixer cap a mitjans dels anys ’90.

Les seves característiques principals com a tal són la seva estructuració en continguts i que les entrades (és a dir publicacions de text, continguts) tenen un ordre cronològic invers (primer veurem l’últim que s’ha escrit).

Normalment un blog es va actualitzant de manera freqüent, els experts diuen que si no hi ha un mínim de 2 entrades aquest no és viu.

Tot i això, tantes paraules definint el blog i encara no hem parlat del més important que ens aporta: la interacció entre blogaires. Crea una relació entre els usuaris gràcies als comentaris que es poden deixar d0una entrada en concret.

Ara si que hi és tot…

Però si voleu buscar algun blog d’un contnigut especial podeu cercar-lo a través del buscador de blogs:


També sabeu que si voleu crear el vostre propi blog els sistemes de publicació CMS ens posen les coses fàcils per tal de crear el nostre propi blog de la manera més senzilla, nosaltres gairebé només ens hem de preocupar pel seu contingut.

Aquests poden ser:

Ja per finalitzar podeu mirar aquest vídeo de Commoncraft, que explica amb “plain english” què és un blog…

Enviat per: cristinacasellas | 8 febrer 2009

Web 2.0… 2

Què és la web 2.0?

Internet és una eina molt utilitzada a l’ actualitat i molt present a tota la societat, però aquest món de les tecnologies no deixa d’evolucionar a una gran velocitat. Internet una xarxa internacional d’ordinadors connectats entre ells, va néixer a 1960.

Bé doncs, des de fa  5 anys, a més de poder utilitzar totes les eines d’Internet, s’ha afegit una de nova que ha marcat una nova era, la web 2.0. Abans d’això, la eina utilitzada era la Web 1.0, pagines estàtiques amb documents per  la navegació.

Però que significa aquest mot:

Web: és la reducció de WWW, un navegador per buscar informació a Internet. Va ser creada  a 1991 per Tim Bernes Lee.

2.0:  la nova forma de denominar  la Web, la transició a les noves webs.

Així la Web 2.0 permet anar més enllà, passar d’un sistema molt rígid a un sistema flexible d’aplicacions, per crear webs que permeten crear i modificar els continguts dels usuaris d’una aplicació d’Internet… fins la seva creació cap web podia modificar els continguts, si no era l’administrador de la pàgina, el navegant sols era un espectador.

Ara és el PROTAGONISTA, l’usuari passa a ser el principal protagonista, ja que pot modificat tots els continguts, comentar-los o crear-ne de nous.

Què és el que permet de nou la Web 2.0?

Les noves aplicacions són la gran novetat.  

La web com una plataforma de us d’aplicacions en xarxa, es el lloc on es realitzen les modificacions.

Col·lectiu, sigui quina sigui la seva opinió la pot observar per tot el món.

L’actuvitat depen de la participació de tots els usuaris.

Han incrementat les web petites, realitzades per ciutadants que volen fer d’Internet un nou lloc per a tots, descentralitzat.

 Moltes són actualment les pagines Webs amb 2.0 i moltes vegades sense adonar-nos les estem fen servir, un exemple són les enciclopèdies com Wikipedia, on els propis usuaris modifiquen la Web, o els més populars els blogs personals, com el cas d’aquesta pròpia Web en la que ens trobem, WordPress.

Per saber més d’aquest tema es pot consultar aquest vídeo on s’explica els termes més importants, amb exemples.

« Newer Posts - Older Posts »

Categories